Desè cumplevida!
El 23 d'abril del 2004, em vaig sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia provinent del meu estimat germà en Josep Mª. . Van ser uns dies durs, però gràcies al recolzament també del meu marit en Xevi, la família, i de pocs però bons amics, va ser mes suportable de dur.
Son setmanes, mesos de tractament, proves i mes proves per anar confirmant resultats, i veient la evolució. Cada visita al metge per a un nou control, es anar amb el cor al puny, però a la sortida, era una celebració.
Son bons records els que ara tinc de les anades i vingudes a l'hospital. Estic molt agraïda al personal sanitari que em van ajudar a que tot fos mes suportable de dur.
Animo a tothom que esta ficada de ple en la lluita contra la malaltia, que no decaiguin i segueixin sempre endavant!
Valoreu el que teniu, somrieu a la vida, i la vida us tornarà aquest somriure, i recordeu que sempre acaba sortint el sol!
Olga Noé Planas
Quants cops ens queixem de ximpleries, tenim enveja del veí o demanem una mica més de sort?
ResponEliminaÉs amb històries com la teva, quan t'adones que hauríem de ser una mica menys egoistes i viure el dia dia sense queixar-nos per tot. Gaudim de la vida tant com puguem!!
El pitjor són les enveges, quan et toca molt de prop una malaltia valores la cosa tan simple i senzilla.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari.
Hola Olga, Sóc el Marc Riera, dirigeixo el programa Contrast de Canal Terrassa Vallès i m'agradaria parlar amb tu per fer-te un reportatge. El meu contacte és marcriera@benmirat.net,
ResponEliminaMoltes gràcies,