Introducció

Benvinguts a aquest modest bloc, nomes unes breus línies per dir-vos que aquest bloc s'ha fet realitat gracies a en Xevi que va anar fent un diari de tot el procés de la meva malaltia, avui ho poso a disposició de tothom que vulgui llegir-lo i pugui ajudar-lo a tirar endavant!!!!
Olga Noè Planas

Mataró
ESTIU 2008

Inici..

Aquesta historia dona inici amb la pèrdua de els meus Pares tots dos víctimes de cancèr...l'any 1986 va morir el meu Pare en Francesc -jo tenia a les 15 anys-; l'any 1992 moria la meva Mare la Mercè,- jo tenia a les hores 20 anys...estava en plena joventut i sense el suport de els meus Pares, però em vaig capficar que tenia que tirar endavant!!!.....
Aquests son els meus Pares....

la vida és cruel!!!...(1)

i vet aquí que els anys van passar, i l'any 1994 vaig conèixer en Xevi i l'any 1997 ens vam cassar... tot va anar bé fins que un dia de l'any 1999 em va sortir al coll un bony, i el metge de capçalera, no li va donar cap importància...que era un "simple" gangli, i que ja es fondria...

la vida és cruel!!!...(2)

arribem a l'any 2001..un dia tot veien la rua de carnestoltes a Mataró, vaig tenir un dolor molt fort al coll, desprès de passar la nit de dissabte amb un calmant, el diumenge al mati vaig tenir que anar a urgències al Hospital de Mataró... desprès d'estar quatre hores esperant em van avisar..em van fer proves diverses..van trobar que tenia un limfoma..sense mes detalls..tenia que estar ingressada, però en aquell moment no hi havien llits..em van receptar mes calmants i em van enviar una carta urgent per anar al metge que tot i això era per l'abril -i estàvem al mes de febrer!!!-...

la vida és cruel!!!...(3)

A tot això jo anava fent la meva vida normal... vet aquí que un dia vaig tenir uns dolors molt forts a els ovaris, i això em va fer anar a la meva ginecòloga,l'Estel Aluart. Nomes amb la exploració, va saber que Alló no era normal, i de seguida va fer trucadades al Clínic i al Hospital de Mataró, aconseguint finalment que em fessin una visita urgent novament al Hospital de Mataró, on em va visitar el Dtor. Hernández. La ginecòloga em va fer proves per la seva part... i aquestes proves també les vaig dur a l´Hospital, on tot seguit vaig ingressar per fer-me mes proves,-tac, analítiques, biòpsia-. Al cap de quatre dies hem van donar l'alta fins a saber els resultats de les proves... a tot això jo tenia 29 anys...
Els resultats de les proves va ser:un limfoma no hodkinià fol.licular grau II estadi IIIA....Això va aconsellar al metge d'anar cap Can Ruti a Badalona...
Allí em va visitar el dijous 5 d'abril del 2001 l'Dtor.Navarro, al Hospital de dia d'oncologia..
Aquí va començar la meva batalla particular..l'inici de les "Químios"(6 cicles de FCM)..tot i les molèsties lògiques de les químioterapies, els dies van anar passant, i les proves anaven sortint be i jo feia vida normal...

la vida és cruel!!!...(4)

Arribem al mes d'octubre del 2003...anava amb la esperança de que la malaltia estaria controlada.. però vaig tenir una recaiguda.. a tot això durant un any vaig estar treballant a una nova feina, de la qual tot just abans d'anar a Can Ruti no em van renovar el contracte; desprès que a on havia treballat durant molts anys van fer reducció de personal.... el mon s'ensorrava sobre meu!!! malalta de nou i sense feina!!!
La nova batalla estava a punt de començar....a les hores jo tenia 32 anys.

la vida és cruel!!!...(5)

El mes d'novembre del 2003 vaig començar el tractament de "químio" de 6 cicles de R-COP amb una bona resposta parcial....donat el fet que el meu germà, en Josep Mª es compatible amb la meva medul·la, es decideix anar per fer un alotrasplantament d´intensitat reduïda el dia de Sant Jordi del 2004...
*(l'historia continua..........cliqueu missatges més antics)