La tarda d'aquest dia vaig anar a córrer com feia habitualment, cap a les 19:00 hores, transcorreguts uns 10 minuts aproximadament, vaig notar un fort mal de cap, sort vaig tenir d'una noia i un noi que em van ajudar, era tan fort el dolor que em vaig quedar sorda totalment i em vaig desmaiar, la noia va avisar una ambulància, a mi només em va donar temps a trucar al meu marit a la feina, perquè es dirigís a l'hospital a urgències.
L'ambulància em trasllada a l'hospital de Mataró, em comencen a fer proves i veuen que tinc un Aneurisma celebral, és quan decideixen traslladar-me a l'hospital de Can Ruti on vaig passar 47 dies ingressada - 20 d'aquests dies en coma induït -, quan vaig despertar a la UCI, no era capaç ni d'alçar la mà, em fatigava quan intentava parlar ...
Però estar viva és el que compta !.
Agraeixo infinitament el suport de la meva FAMÍLIA que mai em va deixar sola. Gràcies per l'afecte i atenció tan especial de l'equip MEDIC hospital Can Ruti no tinc paraules per agrair la seva feina, no podria haver estat en millors mans.
Gràcies a les INFERMERES que m'han cuidat molt bé. Als meus amics, coneguts per les visites i missatges d'ànims.
Vull donar les gràcies a la noia - de nom Elena-, que poc després, i per casualitats de la vida, va deixar de ser anònima, ja que vaig poder parlar i conèixer-la en persona. De el noi, malauradament, no he pogut agrair en persona, que el costat de la Elena, em van donar auxili en aquell moment tan crucial
Gràcies!
