diumenge, 18 d’abril del 2021

Entrevista que em van fer la revista Iluro

Hola a tots! Fa molt de temps que no publico res al blog, a l'octubre em van fer una entrevista, si no l'heu vist o llegit aqui us deixo l'enllaç, també hi ha un vídeo. Espero que us agradi. Una abraçada.
Font Revista Iluro. Bernat López

dimarts, 27 de febrer del 2018

Aferrada a la vida!

Hola a tots, primer de tot, dir-vos que fa molt que no publicava res al meu blog. Us vull explicar una cosa que em va passar el 8 de setembre de l'any 2014.
La tarda d'aquest dia vaig anar a córrer com feia habitualment, cap a les 19:00 hores, transcorreguts uns 10 minuts aproximadament, vaig notar un fort mal de cap, sort vaig tenir d'una noia i un noi que em van ajudar, era tan fort el dolor que em vaig quedar sorda totalment i em vaig desmaiar, la noia va avisar una ambulància, a mi només em va donar temps a trucar al meu marit a la feina, perquè es dirigís a l'hospital a urgències.
L'ambulància em trasllada a l'hospital de Mataró, em comencen a fer proves i veuen que tinc un Aneurisma celebral, és quan decideixen traslladar-me a l'hospital de Can Ruti on vaig passar 47 dies ingressada - 20 d'aquests dies en coma induït -, quan vaig despertar a la UCI, no era capaç ni d'alçar la mà, em fatigava quan intentava parlar ...
Però estar viva és el que compta !.
Agraeixo infinitament el suport de la meva FAMÍLIA que mai em va deixar sola. Gràcies per l'afecte i atenció tan especial de l'equip MEDIC hospital Can Ruti no tinc paraules per agrair la seva feina, no podria haver estat en millors mans.
Gràcies a les INFERMERES que m'han cuidat molt bé. Als meus amics, coneguts per les visites i missatges d'ànims.
Vull donar les gràcies a la noia - de nom Elena-, que poc després, i per casualitats de la vida, va deixar de ser anònima, ja que vaig poder parlar i conèixer-la en persona. De el noi, malauradament, no he pogut agrair en persona, que el costat de la Elena, em van donar auxili en aquell moment tan crucial
Gràcies!

dimarts, 25 de març del 2014

Desè cumplevida!

El 23 d'abril del 2004, em vaig sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia provinent del meu estimat germà en Josep Mª. . Van ser uns dies durs, però gràcies al recolzament també del meu marit en Xevi, la família, i de pocs però bons amics, va ser mes suportable de dur. Son setmanes, mesos de tractament, proves i mes proves per anar confirmant resultats, i veient la evolució. Cada visita al metge per a un nou control, es anar amb el cor al puny, però a la sortida, era una celebració. Son bons records els que ara tinc de les anades i vingudes a l'hospital. Estic molt agraïda al personal sanitari que em van ajudar a que tot fos mes suportable de dur.




Animo a tothom que esta ficada de ple en la lluita contra la malaltia, que no decaiguin i segueixin sempre endavant! Valoreu el que teniu, somrieu a la vida, i la vida us tornarà aquest somriure, i recordeu que sempre acaba sortint el sol!
Olga Noé Planas

diumenge, 24 de juny del 2012

Campanya de la Fundació Josep Carreras amb Isabel, Olga i Carmen ¡VALORA LA VIDA! dia 23 de juny del 2012


Començant matí repartint solidaritat


Donant informació

Plaça Santa Anna amb molt bona companyia, Isabel i Carmen

Donant informació sobre la donació de medul·la

A estat un matí genial i sobretot conèixer a l' Isabel










dijous, 24 de maig del 2012

Tarda amb el Sr. Josep Carreras


El dia 21 de Maig del 2012, per mi va se un dia molt entranyable i emocionant, per primera vegada vaig conèixer en el Sr. Josep Carreras en persona, vaig col·laborar en un rodatge dels 25 anys de la Fundació Josep Carreras.

Aquí us deixo unes imatges inoblidables.