divendres, 8 d’agost del 2008
la vida és cruel!!!...(1)
i vet aquí que els anys van passar, i l'any 1994 vaig conèixer en Xevi i l'any 1997 ens vam cassar... tot va anar bé fins que un dia de l'any 1999 em va sortir al coll un bony, i el metge de capçalera, no li va donar cap importància...que era un "simple" gangli, i que ja es fondria...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Primer de tot enhorabona per coneixer a un home tan especial com en Xevi.....i segona.....quina merda de metges que tenim....amb perdo!!! al meu pare igual.....:(
Olga:
Acabo d'arribar depressa al teu bloc, des de Netlog.
He llegit molt ràpid, tant i com he pogut.
Dir-te que si, que en efecte, ets una lluitadora, i que has lluitat contra la vertadera lluita humana, que no ve a ser cap altre què la mort i la malaltia. Però te'n has sortit, i estic segur que somrius, i aprecies més moltes coses que la majoria de la gent.
Et felicito per aquesta capacitat de lluita, que sens dubte t'ha de fer sentir orgullosa. això sobretot.
Et faig arribar una gran abraçada.
Àlex.
Hola Alexandre!! moltes gràcies per llegit el meu bloc.
I dir-te que si que he tingut que lluitar dos cops la meteixa malaltia,és molt dur passar un tractament com la quimioterapia i un tansplantament de medula,pero ja veus aqui estic per explicar-ho.
Ja han passat cinc anys i jo estic molt orgullosa dels resultats.
Una abraçada.
Olga.
Publica un comentari a l'entrada