divendres, 8 d’agost del 2008

la vida és cruel!!!...(3)

A tot això jo anava fent la meva vida normal... vet aquí que un dia vaig tenir uns dolors molt forts a els ovaris, i això em va fer anar a la meva ginecòloga,l'Estel Aluart. Nomes amb la exploració, va saber que Alló no era normal, i de seguida va fer trucadades al Clínic i al Hospital de Mataró, aconseguint finalment que em fessin una visita urgent novament al Hospital de Mataró, on em va visitar el Dtor. Hernández. La ginecòloga em va fer proves per la seva part... i aquestes proves també les vaig dur a l´Hospital, on tot seguit vaig ingressar per fer-me mes proves,-tac, analítiques, biòpsia-. Al cap de quatre dies hem van donar l'alta fins a saber els resultats de les proves... a tot això jo tenia 29 anys...
Els resultats de les proves va ser:un limfoma no hodkinià fol.licular grau II estadi IIIA....Això va aconsellar al metge d'anar cap Can Ruti a Badalona...
Allí em va visitar el dijous 5 d'abril del 2001 l'Dtor.Navarro, al Hospital de dia d'oncologia..
Aquí va començar la meva batalla particular..l'inici de les "Químios"(6 cicles de FCM)..tot i les molèsties lògiques de les químioterapies, els dies van anar passant, i les proves anaven sortint be i jo feia vida normal...

1 comentari:

cristina ha dit...

sem posa la pell de gallina....tan joveneta i tot el que vas tenir que passar.....menys mal que tenies a gent que t'estimava al teu costat ;)