diumenge, 18 d’abril del 2021
Entrevista que em van fer la revista Iluro
Hola a tots!
Fa molt de temps que no publico res al blog, a l'octubre em van fer una entrevista, si no l'heu vist o llegit aqui us deixo l'enllaç, també hi ha un vídeo.
Espero que us agradi.
Una abraçada.
Font Revista Iluro. Bernat López
dimarts, 27 de febrer del 2018
Aferrada a la vida!
Hola a tots, primer de tot, dir-vos que fa molt que no publicava res al meu blog. Us vull explicar una cosa que em va passar el 8 de setembre de l'any 2014.
La tarda d'aquest dia vaig anar a córrer com feia habitualment, cap a les 19:00 hores, transcorreguts uns 10 minuts aproximadament, vaig notar un fort mal de cap, sort vaig tenir d'una noia i un noi que em van ajudar, era tan fort el dolor que em vaig quedar sorda totalment i em vaig desmaiar, la noia va avisar una ambulància, a mi només em va donar temps a trucar al meu marit a la feina, perquè es dirigís a l'hospital a urgències.
L'ambulància em trasllada a l'hospital de Mataró, em comencen a fer proves i veuen que tinc un Aneurisma celebral, és quan decideixen traslladar-me a l'hospital de Can Ruti on vaig passar 47 dies ingressada - 20 d'aquests dies en coma induït -, quan vaig despertar a la UCI, no era capaç ni d'alçar la mà, em fatigava quan intentava parlar ...
Però estar viva és el que compta !.
Agraeixo infinitament el suport de la meva FAMÍLIA que mai em va deixar sola. Gràcies per l'afecte i atenció tan especial de l'equip MEDIC hospital Can Ruti no tinc paraules per agrair la seva feina, no podria haver estat en millors mans.
Gràcies a les INFERMERES que m'han cuidat molt bé. Als meus amics, coneguts per les visites i missatges d'ànims.
Vull donar les gràcies a la noia - de nom Elena-, que poc després, i per casualitats de la vida, va deixar de ser anònima, ja que vaig poder parlar i conèixer-la en persona. De el noi, malauradament, no he pogut agrair en persona, que el costat de la Elena, em van donar auxili en aquell moment tan crucial
Gràcies!
La tarda d'aquest dia vaig anar a córrer com feia habitualment, cap a les 19:00 hores, transcorreguts uns 10 minuts aproximadament, vaig notar un fort mal de cap, sort vaig tenir d'una noia i un noi que em van ajudar, era tan fort el dolor que em vaig quedar sorda totalment i em vaig desmaiar, la noia va avisar una ambulància, a mi només em va donar temps a trucar al meu marit a la feina, perquè es dirigís a l'hospital a urgències.
L'ambulància em trasllada a l'hospital de Mataró, em comencen a fer proves i veuen que tinc un Aneurisma celebral, és quan decideixen traslladar-me a l'hospital de Can Ruti on vaig passar 47 dies ingressada - 20 d'aquests dies en coma induït -, quan vaig despertar a la UCI, no era capaç ni d'alçar la mà, em fatigava quan intentava parlar ...
Però estar viva és el que compta !.
Agraeixo infinitament el suport de la meva FAMÍLIA que mai em va deixar sola. Gràcies per l'afecte i atenció tan especial de l'equip MEDIC hospital Can Ruti no tinc paraules per agrair la seva feina, no podria haver estat en millors mans.
Gràcies a les INFERMERES que m'han cuidat molt bé. Als meus amics, coneguts per les visites i missatges d'ànims.
Vull donar les gràcies a la noia - de nom Elena-, que poc després, i per casualitats de la vida, va deixar de ser anònima, ja que vaig poder parlar i conèixer-la en persona. De el noi, malauradament, no he pogut agrair en persona, que el costat de la Elena, em van donar auxili en aquell moment tan crucial
Gràcies!
dimarts, 25 de març del 2014
Desè cumplevida!
El 23 d'abril del 2004, em vaig sotmetre a un trasplantament de medul·la òssia provinent del meu estimat germà en Josep Mª. . Van ser uns dies durs, però gràcies al recolzament també del meu marit en Xevi, la família, i de pocs però bons amics, va ser mes suportable de dur.
Son setmanes, mesos de tractament, proves i mes proves per anar confirmant resultats, i veient la evolució. Cada visita al metge per a un nou control, es anar amb el cor al puny, però a la sortida, era una celebració.
Son bons records els que ara tinc de les anades i vingudes a l'hospital. Estic molt agraïda al personal sanitari que em van ajudar a que tot fos mes suportable de dur.
Animo a tothom que esta ficada de ple en la lluita contra la malaltia, que no decaiguin i segueixin sempre endavant! Valoreu el que teniu, somrieu a la vida, i la vida us tornarà aquest somriure, i recordeu que sempre acaba sortint el sol!
Olga Noé Planas
Animo a tothom que esta ficada de ple en la lluita contra la malaltia, que no decaiguin i segueixin sempre endavant! Valoreu el que teniu, somrieu a la vida, i la vida us tornarà aquest somriure, i recordeu que sempre acaba sortint el sol!
Olga Noé Planas
divendres, 21 de juny del 2013
diumenge, 24 de juny del 2012
Campanya de la Fundació Josep Carreras amb Isabel, Olga i Carmen ¡VALORA LA VIDA! dia 23 de juny del 2012
 |
| Començant matí repartint solidaritat |
 |
| Donant informació |
 |
| Plaça Santa Anna amb molt bona companyia, Isabel i Carmen |
 |
| Donant informació sobre la donació de medul·la |
 |
| A estat un matí genial i sobretot conèixer a l' Isabel |
dijous, 24 de maig del 2012
dimecres, 15 de febrer del 2012
dimecres, 16 de novembre del 2011
Donació de Afèresis
Què és la Afèresis?
La Afèresis és un tipus especial de donació. En aquest procediment, surt la sang d'un donant i es separa en els seus components. Després s'extreu el component necessari i es restitueix la resta de sang al donant. D'aquesta manera, es posa a la disposició d'un pacient el component necessari de la sang, com ara el plasma o les plaquetes.
La sang s'extreu del braç del donant a través d'un sistema que la dirigeix a una centrífuga que separa el plasma o les plaquetes dels altres components
El separador de cèl · lules és un sistema tancat i estèril. L'agulla, els tubs i les bosses per recol·lecció són estèrils i es rebutgen després de cada donació.
Qui necessita l'afèresis?
Els pacients que pateixen de càncer com leucèmia i Linfoma, els pacients que han rebut un trasplantament i els pacients que tenen trastorns sanguinis, es beneficien dels productes provinents de l'afèresi. Sovint, els tractaments amb quimioteràpia i radiació destrueixen tant les cèl·lules canceroses com les sanes, la qual cosa fa que els pacients necessiten transfusions per evitar hemorràgies o per defensar-se contra les infeccions.
La Afèresis és un tipus especial de donació. En aquest procediment, surt la sang d'un donant i es separa en els seus components. Després s'extreu el component necessari i es restitueix la resta de sang al donant. D'aquesta manera, es posa a la disposició d'un pacient el component necessari de la sang, com ara el plasma o les plaquetes.
La sang s'extreu del braç del donant a través d'un sistema que la dirigeix a una centrífuga que separa el plasma o les plaquetes dels altres components
El separador de cèl · lules és un sistema tancat i estèril. L'agulla, els tubs i les bosses per recol·lecció són estèrils i es rebutgen després de cada donació.
Qui necessita l'afèresis?
Els pacients que pateixen de càncer com leucèmia i Linfoma, els pacients que han rebut un trasplantament i els pacients que tenen trastorns sanguinis, es beneficien dels productes provinents de l'afèresi. Sovint, els tractaments amb quimioteràpia i radiació destrueixen tant les cèl·lules canceroses com les sanes, la qual cosa fa que els pacients necessiten transfusions per evitar hemorràgies o per defensar-se contra les infeccions.
El trasplantament de medul·la òssia, sang perifèrica o sang de cordó umbilical
El trasplantament hematopoètic és una altra opció de tractament que pot aplicar-se en determinats pacients.
La medul·la del malalt, productora de cèl·lules malignes, és destruïda mitjançant l'administració de dosis altes de medicaments i radioteràpia, i reemplaçada per una medul·la sana. Aquesta última pot procedir d'un donant (trasplantament al·logènic), o bé del propi malalt (trasplantament autogènic o autòleg).
Si bé tradicionalment els trasplantaments hematopoètics es realitzaven amb progenitors hematopoètics de medul·la òssia (trasplantament de medul·la òssia), en l'actualitat s'efectuen trasplantaments amb progenitors obtinguts de la sang venosa, després d'haver estimulat el pas de progenitors hematopoètics de la medul·la òssia a la sang , i de la sang de cordó umbilical, molt rica en progenitors hematopoètics, obtinguda en el moment del part.
La medul·la del malalt, productora de cèl·lules malignes, és destruïda mitjançant l'administració de dosis altes de medicaments i radioteràpia, i reemplaçada per una medul·la sana. Aquesta última pot procedir d'un donant (trasplantament al·logènic), o bé del propi malalt (trasplantament autogènic o autòleg).
Si bé tradicionalment els trasplantaments hematopoètics es realitzaven amb progenitors hematopoètics de medul·la òssia (trasplantament de medul·la òssia), en l'actualitat s'efectuen trasplantaments amb progenitors obtinguts de la sang venosa, després d'haver estimulat el pas de progenitors hematopoètics de la medul·la òssia a la sang , i de la sang de cordó umbilical, molt rica en progenitors hematopoètics, obtinguda en el moment del part.
dimarts, 8 de novembre del 2011
Programa "Viu la vida dia a dia" de Mataró Ràdio 14-09-2011
Entrevista que em van fer a Mataró Ràdio el 14 de setembre del 2011, hem podeu escoltar a partir del minut 31:06 (comença amb la musica de Anastacia)
divendres, 8 d’agost del 2008
Introducció
Benvinguts a aquest modest bloc, nomes unes breus línies per dir-vos que aquest bloc s'ha fet realitat gracies a en Xevi que va anar fent un diari de tot el procés de la meva malaltia, avui ho poso a disposició de tothom que vulgui llegir-lo i pugui ajudar-lo a tirar endavant!!!!
Olga Noè Planas
Mataró
ESTIU 2008
Olga Noè Planas
Mataró
ESTIU 2008
Inici..
Aquesta historia dona inici amb la pèrdua de els meus Pares tots dos víctimes de cancèr...l'any 1986 va morir el meu Pare en Francesc -jo tenia a les 15 anys-; l'any 1992 moria la meva Mare la Mercè,- jo tenia a les hores 20 anys...estava en plena joventut i sense el suport de els meus Pares, però em vaig capficar que tenia que tirar endavant!!!.....
Aquests son els meus Pares....
la vida és cruel!!!...(1)
i vet aquí que els anys van passar, i l'any 1994 vaig conèixer en Xevi i l'any 1997 ens vam cassar... tot va anar bé fins que un dia de l'any 1999 em va sortir al coll un bony, i el metge de capçalera, no li va donar cap importància...que era un "simple" gangli, i que ja es fondria...
la vida és cruel!!!...(2)
arribem a l'any 2001..un dia tot veien la rua de carnestoltes a Mataró, vaig tenir un dolor molt fort al coll, desprès de passar la nit de dissabte amb un calmant, el diumenge al mati vaig tenir que anar a urgències al Hospital de Mataró... desprès d'estar quatre hores esperant em van avisar..em van fer proves diverses..van trobar que tenia un limfoma..sense mes detalls..tenia que estar ingressada, però en aquell moment no hi havien llits..em van receptar mes calmants i em van enviar una carta urgent per anar al metge que tot i això era per l'abril -i estàvem al mes de febrer!!!-...
la vida és cruel!!!...(3)
A tot això jo anava fent la meva vida normal... vet aquí que un dia vaig tenir uns dolors molt forts a els ovaris, i això em va fer anar a la meva ginecòloga,l'Estel Aluart. Nomes amb la exploració, va saber que Alló no era normal, i de seguida va fer trucadades al Clínic i al Hospital de Mataró, aconseguint finalment que em fessin una visita urgent novament al Hospital de Mataró, on em va visitar el Dtor. Hernández. La ginecòloga em va fer proves per la seva part... i aquestes proves també les vaig dur a l´Hospital, on tot seguit vaig ingressar per fer-me mes proves,-tac, analítiques, biòpsia-. Al cap de quatre dies hem van donar l'alta fins a saber els resultats de les proves... a tot això jo tenia 29 anys...
Els resultats de les proves va ser:un limfoma no hodkinià fol.licular grau II estadi IIIA....Això va aconsellar al metge d'anar cap Can Ruti a Badalona...
Allí em va visitar el dijous 5 d'abril del 2001 l'Dtor.Navarro, al Hospital de dia d'oncologia..
Aquí va començar la meva batalla particular..l'inici de les "Químios"(6 cicles de FCM)..tot i les molèsties lògiques de les químioterapies, els dies van anar passant, i les proves anaven sortint be i jo feia vida normal...
Els resultats de les proves va ser:un limfoma no hodkinià fol.licular grau II estadi IIIA....Això va aconsellar al metge d'anar cap Can Ruti a Badalona...
Allí em va visitar el dijous 5 d'abril del 2001 l'Dtor.Navarro, al Hospital de dia d'oncologia..
Aquí va començar la meva batalla particular..l'inici de les "Químios"(6 cicles de FCM)..tot i les molèsties lògiques de les químioterapies, els dies van anar passant, i les proves anaven sortint be i jo feia vida normal...
la vida és cruel!!!...(4)
Arribem al mes d'octubre del 2003...anava amb la esperança de que la malaltia estaria controlada.. però vaig tenir una recaiguda.. a tot això durant un any vaig estar treballant a una nova feina, de la qual tot just abans d'anar a Can Ruti no em van renovar el contracte; desprès que a on havia treballat durant molts anys van fer reducció de personal.... el mon s'ensorrava sobre meu!!! malalta de nou i sense feina!!!
La nova batalla estava a punt de començar....a les hores jo tenia 32 anys.
La nova batalla estava a punt de començar....a les hores jo tenia 32 anys.
la vida és cruel!!!...(5)
El mes d'novembre del 2003 vaig començar el tractament de "químio" de 6 cicles de R-COP amb una bona resposta parcial....donat el fet que el meu germà, en Josep Mª es compatible amb la meva medul·la, es decideix anar per fer un alotrasplantament d´intensitat reduïda el dia de Sant Jordi del 2004...
*(l'historia continua..........cliqueu missatges més antics)
*(l'historia continua..........cliqueu missatges més antics)
el procés.....(1)
5 de març del 2004.. aquell dia vaig a Can Ruti a parlar amb el Dtor. Sancho, que es el que m'ha de fer el trasplantament...m'han de fer moltes proves!!!
8 de març del 2004... vaig amb el meu germà Josep Mª a Can Ruti, per que li facin una analítica. El Dtor. Sancho ens diu que jo podria ingressar el dia 14 d'abril...
11 de març del 2004...el meu germà i jo anem a Can Ruti. Em fan una prova de el cor.. a en Josep Mª la analítica de el dia 8 surt be!! Aquell dia hi ha un greu atemptat a Madrid...
15 de març del 2004...Nova analítica, m'han tret 12 tubs de sang!! Desprès punció a la medul·la..m´he marejat!!!
18 de març del 2004... Tornem a Can Ruti per parlar amb la Dtra. Xicoy,les proves han sortit be... tot i que tenia les defenses baixes
El mes d´febrer havia acabat les químioterapies...
19 de març del 2004.. avui una altre prova..radiografia de la columna
25 de març del 2004.. mes proves.. TAC, radiografies...aquella tarda cau una calamarsada que deixa els voltants de Can Ruti com si hagués nevat!!!.
8 de març del 2004... vaig amb el meu germà Josep Mª a Can Ruti, per que li facin una analítica. El Dtor. Sancho ens diu que jo podria ingressar el dia 14 d'abril...
11 de març del 2004...el meu germà i jo anem a Can Ruti. Em fan una prova de el cor.. a en Josep Mª la analítica de el dia 8 surt be!! Aquell dia hi ha un greu atemptat a Madrid...
15 de març del 2004...Nova analítica, m'han tret 12 tubs de sang!! Desprès punció a la medul·la..m´he marejat!!!
18 de març del 2004... Tornem a Can Ruti per parlar amb la Dtra. Xicoy,les proves han sortit be... tot i que tenia les defenses baixes
El mes d´febrer havia acabat les químioterapies...
19 de març del 2004.. avui una altre prova..radiografia de la columna
25 de març del 2004.. mes proves.. TAC, radiografies...aquella tarda cau una calamarsada que deixa els voltants de Can Ruti com si hagués nevat!!!.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)